Des del seu primer espectacle, TRICICLE acomiada el seu públic a la sortida del teatre. Aquest contacte personal els permet conèixer “cara a cara” la reacció real dels espectadors: molts somriuen, moltíssims els agraeixen haverlos fet oblidar durant dues hores els seus problemes i alguns inclús asseguren que han sortit de situacions depressives...
Era tanta la gent que assegurava que se sentia millor després d’haver-los vist, que entre ells sempre havien fet broma dient que els seus espectacles eren tan beneficiosos per a la salut, que algun dia haurien d’actuar amb bates blanques; doncs bé, aquest dia ja ha arribat: GARRICK està protagonitzat per tres
científics amb bata blanca amb un únic objectiu: FER RIURE, tal qual; sense manies i sense excuses.

El títol de GARRICK –un nom en principi estrany– té dues virtuts: la tercera és que segueix el costum que els seus espectacles acaben en IC, i la quarta és que es fa referència a DAVID GARRICK, un cèlebre comediant anglès del segle XVIII el qual, segons explica la llegenda, estava tan extraordinàriament
dotat per a la comèdia que els metges recomanaven les seves actuacions com una espècie de “remei màgic” capaç de curar qualsevol pena de l’ànima.
Avui, en ple segle XXI, quan coneixem científicament que els nens riuen unes
trescentes vegades al dia i els adults, tan sols unes quinze, Tricicle ens ofereix aquest espectacle homenatge que només busca (només?) aconseguir que el
públic oblidi els problemes, trenqui les seves màscares i esclati a riure amb aquests quatrecents músculs que diuen que han de posar-se en marxa per morir-se de riure.que han sortit de situacions depressives...