‘Cadires’ és un homenatge al vell ofici d’aquests éssers tan fràgils i fascinants que són els actors i les actrius. Amb les seves divertidíssimes vicissituds i les seves dramàtiques precarietats. Amb les seves pantomimes i les seves mitges mentides. Amb la seva meravellosa humanitat.

La Mont, després de molts anys farta de carregar l’estigma de ser considerada només una actriu còmica, tenia ganes de fer una obra «profunda» per reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps. Acompanyada de l’Oriol -probablement l’actor que més personatges ha representat mai al Teatre Nacional de Catalunya-, s’endinsen en una obra com ‘Les cadires’ d’Eugène Ionesco, aquell mite del ‘teatre de l’absurd’ en què dos vells preparen una sala buida plena de cadires per transmetre a uns convidats -que potser ja no vindran mai- el missatge conclusiu de tota una vida.


UN HOMENATGE A L’OFICI DEL TEATRE, EL PAS DEL TEMPS I LA VELLESA