Els Pets tornen amb un cop de puny sobre a la taula. Es tracta de ‘1963’, (l’any que van néixer els seus membres), un disc corprenedor, elèctric i descarat. Un nou treball ple de melodies enganxoses, que aposta clarament per un pop de guitarres esmolat i rotund, una col·lecció de cançons emmirallades en els clàssics de power pop britànic però al mateix temps amb una voluntat moderna i contemporània.

A ‘1963’, Els Pets, amb la producció austera i sense colorants de Joan Pons, fan una clara aposta sonora per l’optimisme adult, cançons curtes i directes sense cap mena de farciment, peces de poc més de dos minuts amb un punt extra de vitalitat per vestir unes lletres que sovint recuperen el toc irònic i descregut dels seus inicis, sense oblidar aquest detallisme quotidià ple de sensibilitat que els caracteritza.

ELS PETS TORNEN AL KURSAAL AMB ‘1963’, EL DISC MÉS LLUMINÓS DE LA SEVA CARRERA