El dia 15 de juliol a les 19h a la sala petita del Kursaal es farà un acte amb el títol 'Tres vides, una guerra', en el qual es presentarà les trajectòries de guerra i d’exili de tres manresans: Lluís Rodó, Antonio Fernández i Ramon Lluch. S’exposarà el context històric del moment i es comptarà amb la participació del familiars i investigadors.
Durant l’acte també es parlarà de la transmissió de la memòria històrica a les noves generacions explicant l’experiència del viatge al camp nazi de Mauthausen d’estudiants de Manresa.
L’acte és obert a tota la ciutadania.
A banda d'aquest acte, el 18 de juliol, a les 11 h, a la plaça de la Independència, l’Ajuntament de Manresa farà un acte de reconeixement i homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el transcurs de l’acte s’inaugurarà l’escultura ‘Metralla’, una obra de l’artista Marc Sellarès Cots e n homenatge a totes les víctimes manresanes de la Guerra Civil. L’esdeveniment comptarà amb la presència de diverses autoritats i personalitats de l’àmbit institucional i social de la ciutat.
Tots aquests actes es duen a terme arran del 18 de juliol, data de l’inici del cop d’estat militar contra el govern de la República i que va provocar l’inici de la Guerra Civil, enguany que fa 90 anys dels fets, i s’han centrat sobretot en el reconeixement a les víctimes.
L’escultura, una peça vertical de 9 metres d’alçada construïda en acer forjat, està inspirada en un fragment de metralla de les bombes llançades per l’artilleria de l’exèrcit franquista que van causar la mort de més de 30 veïns i veïnes de Manresa a finals de la Guerra Civil. L’obra simbolitza l’impacte de mort i ferides que va suposar la guerra civil iniciada arran del cop d’estat militar del juliol de 1936 contra el govern legítim de la República democràtica, colpint Manresa amb centenars de morts i enormes efectes col·laterals de destrucció i una llarga etapa de repressió, persecució i pèrdua de llibertats.
L’escultura es disposarà de manera integrada al paviment de la plaça Independència. A l’interior, s’instal·larà un sistema d’àudio que reproduirà l’enregistrament del so de sirenes antiaèries i la locució dels noms de les 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. Més endavant, i segons les diferents commemoracions de l’any, es podran modificar els àudios que es podran escoltar només acostant-se ben a prop de l’escultura.
El monument s’ha de convertir en un homenatge permanent a totes les víctimes i en un símbol per a preservar la memòria col·lectiva, la dignitat i la justícia i com un espai de reflexió ciutadana.
La inauguració del monument comptarà amb la intervenció de Joan Carrió Grau, fill de Jacint Carrió Vilaseca que va ser un dels manresans deportats i supervivent als camps d'extermini nazis de Mauthausen i Gusen. També hi prendrà part Joaquim Aloy Bosch, en representació de l'Associació Memòria i Història de Manresa, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Jordi Font Agulló, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i la regidora de Cultura i Llengua Tània Infante Martínez. L'autor de l'obra també farà una explicació de l'escultura.
També intervindrà l'autor de l'escultural, Marc Sellarès. L'artista visual manresà ha estat guardonat amb el Premi Lacetània a la Projecció Artística en Escultura, ha realitzat més de 150 instal·lacions i exposicions arreu del món i és autor d’obres reconegudes com la instal·lació ‘El bosc de les Creus’. Els seus treballs aborden temes com la desigualtat, la solidaritat, el territori, la història i la memòria. Sellarès compagina la seva trajectòria artística amb la professió de sergent del cos de Bombers de Barcelona, un fet que nodreix la seva visió de l’art social i el seu lligam amb el territori.
La creació de l’escultura ha estat promoguda per l’Ajuntament de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Aquests actes són organitzats per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa i compten amb el suport del Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona.