El dia que una cigonya arriba a la granja, la Mama Muu es pregunta: “On és casa meva realment?” Com pot saber si el seu prat i la granja on viu són realment casa seva? Podria ser que hi hagués un lloc encara millor en el món? El Corb intenta explicar-li que no sempre es viu millor als camps dels altres. Però a vegades un s’ha de perdre per tornar a trobar el camí cap a casa.

Durada: 63 minuts
Recomanada a partir de 4 anys

Voleu passar una bona estona? Doncs fareu bé de no perdre-us ‘El sopar dels idiotes’ ; un autèntic elixir de felicitat. Adaptada per Paco Mir i dirigida per Pep Anton Gómez, l’obra té un ritme frenètic, altes dosis de bon humor i moltíssima energia, ideal per a compartir amb amics i família.

‘El sopar dels idiotes’ narra la història d’un executiu que acostuma a sopar cada setmana amb amics –tots ells homes de negocis– i un convidat molt particular. En aquesta ocasió, el convidat és un funcionari d’hisenda amb una obsessió per les maquetes gegantines d’edificis famosos fets amb mistos i que ell mateix construeix.

La història s’embolica quan, unes hores abans del sopar, l’executiu pateix un atac de lumbàlgia i el convidat es presenta a casa seva.

UNA COMÈDIA DIVERTIDÍSSIMA PER DONAR EL TRET DE SORTIDA AL TOC DE TEATRE

Horari exposició: de dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h
del 20 de setembre al 2 d'octubre

Exposició creada per donar a conèixer la figura de Maria Matilde Almendros Carcasona, comissariada per Elvira Altés i produïda per l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa.

La mostra visibilitza, en el marc de la commemoració dels cents anys del seu naixement, la seva extensa carrera com a actriu, locutora i promotora escènica i el paper destacat que va tenir en el món de la comunicació, del teatre i la ràdio, així com en la promoció de la cultura catalana, trencant motlles en el context de la dictadura franquista, en uns moments on el paper de les dones quedava relegat sobretot a l’àmbit de la llar.

Els actes de reconeixement i divulgació de la trajectòria de Maria Matilde Almendros Carcasona, emmarcats en la commemoració del centenari del seu naixement, són impulsats per l’Institut Català de les Dones, organisme adscrit al Departament d’Igualtat i Feminismes, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Ràdio Manresa, el Col·legi de Periodistes de Catalunya–Demarcació Catalunya Central i El Galliner.

Amb el restaurant ple a vessar, Joan Pera, amo i cap de cuina de 'La Perdiueta Eixerida', acaba de saber que la seva família vol tancar i vendre el restaurant amb l’excusa d’una jubilació que ell mai no ha volgut. Emprenyat i decebut es tanca a la cuina i decideix, sense ajuda de ningú, preparar un particular i divertit menú degustació per demostrar que encara està en forma.

Darrere els fogons, amb simpatia, entre rialles i complicitats, el nostre ‘Master Xof’ prepararà per a tots nosaltres un menú d’aquells que agraden a tothom... Però aquesta nit, i per sorpresa, hi haurà dos misteriosos comensals que el trauran de polleguera. S’haurà de retirar o continuarà sent el cuiner de les rialles de tota la vida?

Aquesta obra s’emmarca dins els actes de la setmana de la Gent Gran de Manresa.

JOAN PERA EN ESTAT PUR, AQUEST COP A LA CUINA, DARRERE DELS FOGONS

Amb el restaurant ple a vessar, Joan Pera, amo i cap de cuina de 'La Perdiueta Eixerida', acaba de saber que la seva família vol tancar i vendre el restaurant amb l’excusa d’una jubilació que ell mai no ha volgut. Emprenyat i decebut es tanca a la cuina i decideix, sense ajuda de ningú, preparar un particular i divertit menú degustació per demostrar que encara està en forma.

Darrere els fogons, amb simpatia, entre rialles i complicitats, el nostre ‘Master Xof’ prepararà per a tots nosaltres un menú d’aquells que agraden a tothom... Però aquesta nit, i per sorpresa, hi haurà dos misteriosos comensals que el trauran de polleguera. S’haurà de retirar o continuarà sent el cuiner de les rialles de tota la vida?

Aquesta obra s’emmarca dins els actes de la setmana de la Gent Gran de Manresa.

JOAN PERA EN ESTAT PUR, AQUEST COP A LA CUINA, DARRERE DELS FOGONS

 "Cor motor de la vida & Diabetis"

Ponents:

-Dra. Carme Vilardell, Cap del servei de Endocrinologia d'Althaia

-Dr. Gabriel Vazquez, Cap del servei de Cardiologia d'Althaia 

-I l'experiència de dos pacients

Col·loqui organitzat per l'Associació de Diabètics de la Catalunya Central

‘Cadires’ és un homenatge al vell ofici d’aquests éssers tan fràgils i fascinants que són els actors i les actrius. Amb les seves divertidíssimes vicissituds i les seves dramàtiques precarietats. Amb les seves pantomimes i les seves mitges mentides. Amb la seva meravellosa humanitat.

La Mont, després de molts anys farta de carregar l’estigma de ser considerada només una actriu còmica, tenia ganes de fer una obra «profunda» per reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps. Acompanyada de l’Oriol -probablement l’actor que més personatges ha representat mai al Teatre Nacional de Catalunya-, s’endinsen en una obra com ‘Les cadires’ d’Eugène Ionesco, aquell mite del ‘teatre de l’absurd’ en què dos vells preparen una sala buida plena de cadires per transmetre a uns convidats -que potser ja no vindran mai- el missatge conclusiu de tota una vida.


UN HOMENATGE A L’OFICI DEL TEATRE, EL PAS DEL TEMPS I LA VELLESA

Horari exposició: de dimarts a diumenge de 17.30 a 20.30 h
del 20 de setembre al 2 d'octubre

Exposició creada per donar a conèixer la figura de Maria Matilde Almendros Carcasona, comissariada per Elvira Altés i produïda per l’Institut Català de les Dones amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa.

La mostra visibilitza, en el marc de la commemoració dels cents anys del seu naixement, la seva extensa carrera com a actriu, locutora i promotora escènica i el paper destacat que va tenir en el món de la comunicació, del teatre i la ràdio, així com en la promoció de la cultura catalana, trencant motlles en el context de la dictadura franquista, en uns moments on el paper de les dones quedava relegat sobretot a l’àmbit de la llar.

Els actes de reconeixement i divulgació de la trajectòria de Maria Matilde Almendros Carcasona, emmarcats en la commemoració del centenari del seu naixement, són impulsats per l’Institut Català de les Dones, organisme adscrit al Departament d’Igualtat i Feminismes, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), Ràdio Manresa, el Col·legi de Periodistes de Catalunya–Demarcació Catalunya Central i El Galliner.

Amb la conferència Els nous llenguantes de la comunicació del segle XXI a càrrec del Josep Playà Maset, periodista.

Lliurament del 8è premi del Consell Municipal de la Gent Gran de Manresa

Presentació del Projecte Art K’Suma 2022

Organitza: Ajuntament de Manresa

Les invitacions es podran adquirir a partir del dimecres, 21 de setembre. 

Què passa si unim dues de les formes més populars de la nostra música: per una part, una rondalla i per l’altra, una banda de música? Doncs així s’estrenava a La Nucia (País Valencià) l’any 2012 aquest concert que en el seu moment va ser un punt d’inflexió dins de la forma de veure els concerts de banda. Més de 200 bandes han compartit escenari amb Pep Gimeno ‘Botifarra’ gràcies a aquest format arreu de tot el país valencià així com les Balears. I al Kursaal ho farà amb la Banda de la Unió Musical del Bages.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ és el gran fenomen de la música popular del nostre poble. Amb veu profunda, actitud irònica i un gran cor arrelat a l’horta, es llançà –des dels 13 anys– a recórrer poble per poble gravant les persones grans per rescatar de l’oblit i preservar una tradició que estava a punt de desaparèixer. Un bon pòrtic de la 25 edició de la Fira Mediterrània.

EL PÒRTIC DE LA FIRA MEDITERRÀNIA PROPOSA UN CONCERT D’‘EL BOTIFARRA’ I LA BANDA DE LA UMB!

Set actors joves s’interpreten a ells mateixos, o a allò que seran d’aquí a 40 anys, quan visquin en una residència per a artistes retirats que no es resignen a ser, senzillament, vells. Algunes nits, els residents es muden amb les seves millors gales i rememoren (o inventen) els seus èxits de temps passats en companyia d’una infermera obstinada a martiritzar-los amb cançons infantils que potenciïn la seva psicomotricitat... Però, quan els deixa sols, el seu indòmit esperit rocker surt per a deixar constància que no han deixat de ser el que sempre han estat; rockers.

Torna al Kursaal aquest espectacle tendre i divertit sense caure en el mal gust, intel·ligent per a públics de qualsevol edat. Una comèdia en què es canten (molt bé) cançons que formen part del nostre ADN. Una alenada d’aire fresc en el món del musical convencional. Un alè d’esperança. Un cant al “viure cada dia”.

UNA COMÈDIA MUSICAL QUE ÉS UN CANT A LA VIDA!

El jove manresà Pau Jorba -exalumne del Conservatori Municipal de Música de Manresa- debuta com a líder i compositor amb el seu quartet, de la mà dels seus amics i companys de promoció de l’ESMUC.

Amb influències del jazz contemporani però també del pop, la música clàssica o la música d’arrel, el quartet del saxofonista manresà ens convida a viure un repertori original de composicions elaborades amb cura i paciència, on s’explora la bellesa, la interacció i l’espontaneïtat entre els músics.

TORNA EL CICLE ¾ DE MÚSICA AMB UN QUARTET DE SAXO, BATERIA, CONTRABAIX I GUITARRA

Set actors joves s’interpreten a ells mateixos, o a allò que seran d’aquí a 40 anys, quan visquin en una residència per a artistes retirats que no es resignen a ser, senzillament, vells. Algunes nits, els residents es muden amb les seves millors gales i rememoren (o inventen) els seus èxits de temps passats en companyia d’una infermera obstinada a martiritzar-los amb cançons infantils que potenciïn la seva psicomotricitat... Però, quan els deixa sols, el seu indòmit esperit rocker surt per a deixar constància que no han deixat de ser el que sempre han estat; rockers.

Torna al Kursaal aquest espectacle tendre i divertit sense caure en el mal gust, intel·ligent per a públics de qualsevol edat. Una comèdia en què es canten (molt bé) cançons que formen part del nostre ADN. Una alenada d’aire fresc en el món del musical convencional. Un alè d’esperança. Un cant al “viure cada dia”.

UNA COMÈDIA MUSICAL QUE ÉS UN CANT A LA VIDA!

De petit, al bailaor sevillà Israel Galván li agradava veure els companys quan participaven al tradicional “baile de los seises” a la catedral de Sevilla, una elegant coreografia de més de 500 anys d’història interpretada per 10 nens, un dels moments més esperats de la Quaresma. A ‘Seises’ Galván va a la recerca de l’espontaneïtat i la innocència del moviment a partir d’aquesta experiència de la seva infància. Ho fa conservant els trets estilístics que caracteritzen les seves coreografies, nodrint-se de l’observació dels moviments quotidians, amb una tècnica excepcional i establint un diàleg empàtic entre el seu cos i el públic. L’acompanyen el cor de veus blanques de l’Escolania de Montserrat, i alguns col·laboradors habituals.

Coproducció de Fira Mediterrània, Grec Festival de Barcelona, Théatre de la Ville-Paris, Bienal de Flamenco-Sevilla, Teatro della Pergola-Fondazione Teatro della Toscana, Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque i Ma Scène Nationale-Pays de Montbéliard. Amb el suport de l’Inst. Artes Escénicas y de la Música del Min. de Cultura.

DANSA I MÚSICA EN DIÀLEG EN UNA PROPOSTA EXCEPCIONAL

Cocanha, Tarta Relena i Los Sara Fontán s’han unit per crear un espectacle musical que parteix del ritme i les dinàmiques de les antigues fàbriques tèxtils. Els elements compositius són la repetició, el treball en equip, la solidaritat entre iguals, la sonoritat de les fàbriques tèxtils del segle passat, els cants de les treballadores per acompanyar la jornada laboral i els conflictes amb els superiors.

Amb aquests ingredients, els tres duets han creat composicions noves inspirades en l’aprenentatge d’aquest llegat, utilitzant tècniques tan noves com la transformació dels patrons de confecció en partitures. La peça musical aprofundeix en el diàleg entre les dinàmiques laborals de les fàbriques antigues i les actuals, entre les velles i noves rutines de treball, en una trobada de passat, present i futur. 

Coproducció de Fira Mediterrània, Grec Festival de Barcelona, Fabra i Coats i Festival Folk Internacional Tradicionàrius

UN MUNTATGE MUSICAL QUE PARTEIX DEL RITME I LES DINÀMIQUES A LES ANTIGUES FÀBRIQUES TÈXTILS 

Aquesta òpera de butxaca de polifonies tradicionals segueix, a la manera de les antigues balades, els tres darrers anys del militant anarquista Oriol Solé Sugranyes, mort a trets a Sorogain (Navarra) a punt de travessar la ratlla de França l’abril de 1976.

Com si fos un fris de quadres o una auca, la proposta presenta cada escena a partir d’un estil o d’un model de cançons tradicionals catalanes (i una de basca), especialment de les balades líriconarratives.

Es tracta d’una obra singular i innovadora, en què les modalitats rítmiques antigues es barregen amb la temàtica relativament recent en un ambient de modernitat contemporània que traspassa els referents de la tradició més antiga.

ESTRENA ABSOLUTA
Coproducció de Fira Mediterrània i Festival Folk Internacional Tradicionàrius

Al seu nou espectacle, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fa un viatge retrospectiu des de la Terra de l’Ebre actual fins a Ilercavònia, l’antic territori de les Terres de l’Ebre, el Baix i Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya en època dels íbers.

La idea és oferir un retrobament entre els orígens i el segle XXI, amb històries antigues, cançonetes que el poble ha convertit en himnes, poesia d’avui i una visió de la gent i el paisatge d’un territori bàsic per entendre la realitat de tota una gran àrea geogràfica que respira les tradicions i la cultura popular de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Baix Aragó.

L’espectacle, basat en cançons populars i altres de creació pròpia, fa olor de terra i transportarà el públic a les essències per conèixer els seus orígens i entendre la seva identitat.


ESTRENA ABSOLUTA


LA FORMACIÓ DE LES TERRES DE L’EBRE PROPOSA UN VIATGE ALS ORÍGENS

Després de publicar ‘A trenc d’alba’, disc dedicat a la llum i als inicis de les coses, el trio Marala presenta un nou treball que es vol acostar a la mort per entendre millor els finals.

Com la música tradicional o la veu de les dones, la mort és un altre univers enorme i silenciat. Per això Marala l’ha volgut integrar i recuperar com una idea a l’abast del pensament i de la vida. Per fer-ho, ha analitzat de quines maneres s’ha tractat la temàtica en la música tradicional, des dels balls de vetllatori del País Valencià fins a les cançons de mort illenques. Amb temes de nova creació inspirats en la música d’arrel, de to profund i sonoritat menys pulcra, Marala canta a la mort com ho fan les padrines, deixant un mínim espai a l’electrònica i jugant amb sons orgànics.

ESTRENA ABSOLUTA
Coproducció de Fira Mediterrània i La Marfà-Centre de Creació Musical.


EL TRIO MARALA CANTA A LA MORT INSPIRAT EN LA MÚSICA D’ARREL I AMB SONS ELECTRÒNICS

A ‘Ræpte’, l’Esbart Manresà commemora el 500 aniversari del pas de Sant Ignasi de Loiola per Manresa, fent una revisió sobre la transformació espiritual que va patir durant la seva estada a la ciutat, vinculant-la amb la transformació que necessita la nostra societat actual. Un nou Renaixement que necessitem viure per poder fer canvis socials, polítics, ecològics i generacionals.

Per fer-ho possible, l’Esbart Manresà ha treballat amb Jordi Aspa i Bet Miralta, de la companyia Escarlata Circus, que s’han encarregat de la direcció escènica; Joana Gomila i Laia Vallès, que han posat la música, i amb la ballarina i coreògrafa especialitzada en dansa antiga Anna Romaní, que els ha assessorat en el moviment.

ESTRENA ABSOLUTA
Coproducció de Fira Mediterrània i Festival Ésdansa de Les Preses.

L’ESBART MANRESÀ COMMEMORA EL PAS DE SANT IGNASI DE LOIOLA PER LA CIUTAT DE MANRESA

Amb motiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular, el Cor Jove Amics de la Unió porta a l’escenari el testimoni de les melodies que sonaven durant les jornades de treball al camp a principis del segle XX. És una proposta inèdita de polifonia, que combina harmonies complexes, ritmes corporals, sintetitzadors i els sons de les eines que es feien servir per treballar, amb la música en directe de David Soler i Marcel Bagés, autors dels arranjaments de les tonades originals.

El concert, homenatge a la pagesia, es desenvolupa al ritme del camp, des que es llaura fins que se celebra la festa de la collita.

Coproducció de Fira Mediterrània, (A)phònica - Festival de la Veu de Banyoles, Càntut-Cançons de Tradició Oral, Teatre-Auditori de Granollers i Museu de la Vida Rural.

UNA PROPOSTA INÈDITA DE POLIFONIA A PARTIR DE L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR