Jornada de debat i networking sobre cooperativisme i territori.

El cooperativisme agrari i les xarxes territorials tenen un paper clau en la construcció de territoris rurals més sostenibles, cohesionats i resilients. En el marc de Mataró Capital Espanyola de l’Economia Social 2026, aquesta jornada reunirà representants de l’àmbit institucional, cooperatiu i territorial per reflexionar sobre els reptes i les oportunitats del desenvolupament rural, abordant qüestions com la innovació, la sostenibilitat, el relleu generacional, el despoblament, les xarxes locals i les polítiques públiques, així com les relacions i complementarietats entre els territoris rurals i urbans.

La jornada combinarà taules de diàleg i un espai de trobada i networking entre cooperatives, entitats, administracions i altres agents vinculats al desenvolupament rural i agroalimentari. A la tarda, es realitzarà una visita tècnica a diferents iniciatives del territori, amb l’objectiu de conèixer de primera mà experiències vinculades al cooperativisme agroalimentari, la producció i comercialització de proximitat i la cooperació territorial.

Més informació i inscripcions a

 https://agenda.tecnocampus.cat/157709/detail/cooperatives-i-territori-agricultura-innovacio-xarxes-locals-i-futur-de-les-arees-rurals.html


Acte gratuït amb inscripció prèvia

Organitza: Ajuntament de Manresa

Guió: Danielle Schleif, basat en la novel·la de Jordi Cruz
Intèrprets: Álvaro Cervantes, Marc Martínez, Bruna Cusí, Jan Buxaderas
Durada: 119 min Format: Digital
Nacionalitat: Espanya / 2026

El 30 de desembre del 2000, una colla d’amics es troben per pujar al Balandrau. El sol acompanya els muntanyencs fins que, en tan sols uns minuts, tot canvia de manera imprevisible. Un vent salvatge desencadena la pitjor tempesta de la història dels Pirineus.

Cicle Gaudí

Entrades properament a la venda

Organtiza: Cineclub

El gener de 2026 va fer cinquanta anys dels concerts històrics de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona, unes actuacions que van transcendir la dimensió musical per convertir-se en una fita de llibertat, compromís i esperança col·lectiva, i que van donar lloc al disc ‘Barcelona Gener 76’.

UN CONCERT PER REMEMORAR ELS 50 ANYS DELS CONCERTS DE LA TRANSICIÓ

Mig segle després reviurem al Kursaal aquest esperit en el concert ‘Llach-Gener 76’ amb direcció musical de Manel Camp, autor dels arranjaments dels concerts del 1976. Amb ell, la memòria d’aquell equip -on també hi eren Santi Arisa, Laura Almerich, Tete Matutano, Quique Cano i Quico Romeu- reviu en un nou context. Txabi Ábrego, Jordi Gas, Anna Bosch i Sofia Intrago completaran la banda al costat de les veus de Gemma Humet i Joan Reig, que reinterpretaran amb respecte, sensibilitat i força el mateix repertori que ara fa 50 anys.

Entrades a la venda a partir del dijous 4 de juny a les 10 del matí.

El gener de 2026 va fer cinquanta anys dels concerts històrics de Lluís Llach al Palau dels Esports de Barcelona, unes actuacions que van transcendir la dimensió musical per convertir-se en una fita de llibertat, compromís i esperança col·lectiva, i que van donar lloc al disc ‘Barcelona Gener 76’.

UN CONCERT PER REMEMORAR ELS 50 ANYS DELS CONCERTS DE LA TRANSICIÓ

Mig segle després reviurem al Kursaal aquest esperit en el concert ‘Llach-Gener 76’ amb direcció musical de Manel Camp, autor dels arranjaments dels concerts del 1976. Amb ell, la memòria d’aquell equip -on també hi eren Santi Arisa, Laura Almerich, Tete Matutano, Quique Cano i Quico Romeu- reviu en un nou context. Txabi Ábrego, Jordi Gas, Anna Bosch i Sofia Intrago completaran la banda al costat de les veus de Gemma Humet i Joan Reig, que reinterpretaran amb respecte, sensibilitat i força el mateix repertori que ara fa 50 anys.

Entrades a la venda a partir del dijous 4 de juny a les 10 del matí.

La banda bagenca nascuda el 2007 presentarà, ara, al teatre Conservatori el seu darrer disc ‘Estrelles i camí’, editat per la discogràfica CM de Cases de la Música. Un concert en què podrem escoltar per primer cop en directe les noves cançons del grup format per Lluís Sarró, Pere Llobet, Imma Perlacia, Carme Grau, Jordi Torras, Jordi Llobet i Núria Sarró.

LA BANDA DE FOLK BAGENCA ESTRENA EL SEU NOU DISC ‘ESTRELLES I CAMÍ’ AL CONSERVATORI

Fidel al seu estil i amb missatges que ens faran reflexionar, el disc ‘Estrelles i camí’ representa una evolució del particular Folk per pensar que T’Embolica la Troca va plasmar en l’anterior disc ‘Aire, Terra, Mar’, que vam poder veure el 2021 a la sala petita del Kursaal.

Jimmy O’Hara, esquiador professional, pare exemplar i americà mig, es veu involucrat accidentalment en un complot internacional que pot acabar amb la placidesa de la Guerra Freda.

UNA COMÈDIA D’INTRIGA I ESPIONATGE AMBIENTADA EN PLENA GUERRA FREDA

Una trama d’espionatge inicialment complexa, posteriorment confusa i, finalment, impossible de seguir, que té el seu clímax en la persecució d’esquiadors més gran que s’hagi vist al teatre. Molt més que un simple homenatge a Hitchcock; un plagi en tota regla.

‘Els malvats’ és una comèdia de pel·lícula escrita per Biel Perelló que combina humor i intriga a parts iguals. El podrem veure com a prèvia del Clam - Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.

Les sis ‘Suites per a violoncel sol’ de Johann Sebastian Bach (1685–1750) són un dels pilars fonamentals del repertori per a aquest instrument. Des que Pau Casals en va realitzar el primer enregistrament complet, en plena Guerra Civil espanyola, aquestes obres no han deixat d’inspirar generacions de violoncel ·listes d’arreu del món.

UN CONCERT INCOMPARABLE PER GAUDIR DE LA SONORITAT D’UN VIOLONCEL DE CINC CORDES

El violoncel·lista Amat Santacana, fundador del prestigiós Qvixote Quartet i professor al CMMM, interpretarà les suites núm. 1 i 6 de Bach, des de la proximitat de l’auditori de l’Espai Plana de l’Om. En aquest concert, la Suite núm. 6, concebuda originalment per a un violoncel de cinc cordes -instrument avui gairebé desaparegut-, podrà escoltar-se en aquest instrument. Entre les dues suites, Santacana també interpretarà un ricercare de Domenico Gabrielli (1659–1690), una de les primeres obres escrites per a violoncel sol.

Ningú no ens ha ensenyat a parlar de la mort. Ens han dit que el suïcidi és tabú. Però, si no es pot dir, com es pot entendre? I si no es pot entendre, com es pot evitar? Els tarsius són uns primats en perill d’extinció que no poden reproduir-se en captivitat. Quan se senten engabiats, s’autolesionen, maten individus de la seva espècie i, fins i tot, s’immolen.

SALUT MENTAL, JOVES, SUÏCIDI, CULPA... UN ESPECTACLE QUE CONVIDA A LA REFLEXIÓ

Sis persones joves amb realitats molt diferents habiten un món sense sentit, deshumanitzat i absurd. Gairebé no es coneixen entre elles però, com els tarsius, quan es troben al límit, s’uneixen amb els seus congèneres en un crit comú. Una metàfora perfecta per abordar la problemàtica dels joves i adolescents de la generació actual.

Recomanat a partir de 14 anys.
Conté escenes que poden ferir la sensibilitat i llum estroboscòpica.

COL·LOQUI DESPRÉS DE LA FUNCIÓ
Un cop acabada la funció es durà a terme una xerrada dins del programa ICSarts de l'Institut Català de la Salut que comptarà amb Carme Espelt Anfruns (referent de benestar emocional i comunitari de l'ICS Catalunya Central), Violeida Sánchez Socarrás (metgessa de família de l'EAP Plaça Catalunya de Manresa), Glòria Iniesta Guirao (mestra i psicopedagoga, coordinadora d'activitats i formacions vinculades a la prevenció del suïcidi en el context educatiu de l'Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent) i la participació dels membres de la companyia. 

El Pony Pisador consolida el seu projecte de format familiar El Pony Menut presentant un nou treball. Al ritme habitual de la banda, que barreja música de tot el món (des de shanties mariners, fins a iòdel alpí, passant per bluegrass i tonades celtes), aquest divertidíssim i trepidant quintet de Barcelona convida els més petits a fer un viatge en tren per diferents tradicions.

MÚSICA I HUMOR EN EL FORMAT FAMILIAR DEL QUINTET BARCELONÍ EL PONY PISADOR

L’objectiu és passar-ho bé i aprendre, gràcies a l’humor desenfadat marca de la casa, la música i tot un seguit de personatges i animals peculiars que, segur, despertaran la curiositat dels espectadors.

Agafeu la motxilla i acompanyeu als ‘ponys’, tots plegats riureu, ballareu i cantareu de valent i segur que tornareu a casa amb una motxilla encara més plena!

Entrades a la venda a partir del divendres, 5 de juny.

L’artista Sandra Monfort (ex Marala) homenatja al poble valencià amb un espectacle de gran format que retrata el folklore i la cultura popular valenciana des d’una mirada respectuosa, dolça i contemporània. Música, performance i dansa en directe són els canals a través dels quals explora els matisos que defineixen el poble i les tradicions valencianes.

L’ARTISTA ALACANTINA PROPOSA UN VIATGE PEL FOLKLORE I LA CULTURA POPULAR VALENCIANA

L’espectacle traça un recorregut simbòlic per cançons populars valencianes: malaguenyes, cants de batre, la dansa de La Moma, la muixeranga d’Algemesí, el ball del vetlatori, el Misteri d’Elx, tocs de dolçaina i tabal, fandangos, albaes... recollint les pelaïlles culturals que la tradició ha anat deixant i representant-les en quatre actes que construeixen un viatge emotiu que posa en valor i estima aquesta cultura.

Espectacle finançat per la Diputació de València amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC).

Entrades a la venda a partir del divendres, 5 de juny.

L’OMAC presenta una nova proposta de gran format que gira al voltant de la pau i els drets humans. Prenent com a punt de partida el llegat de Pau Casals, l’espectacle és un crit en defensa de la dignitat humana que convida a fer una reflexió profunda i contemporània sobre les idees d’aquest català universal. La proposta genera una experiència que posa l’art al servei de la memòria i del compromís cívic i reivindica Casals per la seva excel·lència musical i els seus valors ètics.

EL LLEGAT DE PAU CASALS A FAVOR DE LA PAU ES TRASLLADARÀ EN FORMA DE MÚSICA AL KURSAAL

L’OMAC és una formació orquestral formada per intèrprets de procedències musicals diverses -música tradicional, cobla, jazz, música antiga i música clàssica- que, en dialogar amb les arrels musicals dels territoris de parla catalana, genera una sonoritat actual i inconfusible.

Entrades a la venda a partir del 5 de juny

Amb aquest nou projecte, Arnau Tordera I s’endinsa en l’univers de l’havanera des d’una mirada autoral i contemporània. La proposta neix del creixent interès del polifacètic compositor, músic i cantant, per l’havanera, com a forma musical que combina tradició oral, cant col·lectiu i imaginari popular.

UNA MIRADA CONTEMPORÀNIA A L’HAVANERA, A CÀRREC DEL POLIFACÈTIC LÍDER D’OBESES

Tordera ha treballat des del respecte profund pel gènere i des del coneixement del seu repertori històric, proposant una exploració centrada en la bellesa del cant, les harmonies vocals i la construcció d’una atmosfera sonora que evoca l’imaginari marítim, el viatge i la memòria. El repertori combina peces de nova creació i havaneres clàssiques reinterpretades, no per modernitzar superficialment el gènere, sinó amb l’objectiu d’establir-hi un diàleg des del coneixement i l’escolta.

Entrades a partir del divendres, 5 de juny

Aquest projecte neix d’una inquietud artística de Judit Neddermann: la voluntat de realitzar un disc dedicat a la música tradicional catalana, abordada amb un tractament cambrístic i amb arranjaments inspirats en la tradició germànica del romanticisme. El projecte inclou un repertori de cançons catalanes d’arrel tradicional extretes de l’arxiu del Càntut, que recull més de sis-centes peces de cançó tradicional amb l’objectiu de difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines.

LA CANTANT CATALANA INTERPRETA CANÇONS DE TRADICIÓ ORAL A RITME DE MÚSICA DE CAMBRA

Amb la combinació de la cantant i la formació de música de cambra, les melodies són interpretades en un llenguatge que uneix la proximitat expressiva del cant modern amb el rigor estructural de la música cambrística. El resultat és un treball delicat, profund i respectuós amb l’essència de les cançons.

Entrades a la venda a partir del divendres, 5 de juny.

L’Esbart de Mollet del Vallès i l’artista i performer burgalesa Lara Brown, especialitzada en dansa i arts vives, amb la música de Terrae, proposen un viatge escènic per recórrer el camí que ha fet la dansa i la cançó d’en Jan Petit al llarg del temps.

UN VIATGE ESCÈNIC PER LA MÍTICA CANÇÓ POPULAR ‘EL JAN PETIT QUAN BALLA’

Investigant el moviment com a eina narrativa, el recorregut anirà des del seu origen tràgic fins a la versió lleugera i lúdica que coneixem avui. L’objectiu és explorar totes les capes: des del ball alegre i desenfadat de les criatures, passant per les versions més enèrgiques dels joves per mostrar agilitat, fins a les interpretacions més simbòliques i eròtiques.

Així, el públic començarà aquest viatge amb un somriure per acabar endinsant-se en una atmosfera tensa, gairebé claustrofòbica.

Entrades a la venda a partir del divendres, 5 de juny.

‘Mystica’ és una fusió captivadora de circ i polifonia en un ritual inspirat en l’escriptora i compositora del segle XII Hildegarda de Bingen i les seves companyes. La companyia multidisciplinària de Flandes reinterpreta els seus escrits per portar-les al present com a dones de carn i ossos. Sobre l’escenari, artistes de suspensió capil·lar realitzen cants polifònics junt amb membres d’un cor, formant una comunitat que aprèn a parlar un mateix llenguatge compartit, creant un microcosmos espiritual on tot i tothom està interconnectat.

FUSIÓ DE CIRC I POLIFONIA PER CLOURE LA FIRA AMB LA COMPANYIA DE FLANDES MOVEDBYMATTER

L’objectiu és celebrar la comunitat i la consciència compartida en una experiència única i immersiva per reviure l’energia mística i femenina de la religiosa germànica, però també la d’altres figures que aspiraven a la transcendència lluny dels ideals actuals de productivitat mesurable.

Entrades a la venda a partir del divendres, 5 de juny.

El públic podrà triar l'opció de viure la peça de forma més immersiva des del mateix escenari.

Intervenint l’oblit. Memòria domèstica i de cures és una exposició artística que parteix d’objectes quotidians vinculats a la vida domèstica i a les cures —molts d’ells utilitzats per generacions de dones— per recuperar-ne la memòria i donar visibilitat a una feina sovint invisibilitzada.

A través de la intervenció artística d’objectes domèstics antics, datats principalment entre les dècades de 1930 i 1950, l’exposició proposa una mirada sobre les històries, els gestos i les experiències que s’hi han anat acumulant. Els objectes, transformats però sense perdre les seves marques del pas del temps, es converteixen així en testimonis d’una memòria personal i col·lectiva.

La proposta convida a reflexionar sobre el valor de les cures, la seva dimensió social i la manera com s’han distribuït històricament, especialment entre les dones. Una invitació a mirar els objectes quotidians d’una altra manera i a preguntar-nos quines memòries conservem i quines, potser, han quedat oblidades.

Les cures no són només una responsabilitat privada. Són una qüestió col·lectiva.

Organitza: Unitat de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Manresa

La Plana de l'Om acollirà la projecció d'una dotzena de curtmetratges de la ciutat de Manresa de gran interès. Alguns són completament inèdits, d’altres, molt poc coneguts. Alguns tenen més de 100 anys.
Es van estrenar aquesta Festa Major passada amb una molt bona acollida i ara se'n faran dos passis més.

Una nova oportunitat per veure una Manresa que potser no heu vist mai i descobrir, a través d’unes imatges extraordinàries, com era la ciutat fa dècades.

Hi podrem veure, entre altres coses, uns curtmetratges de la Creu Roja de Manresa, la visita del general Franco el 1966, un Passeig de Pere III ple de gent passejant-hi durant la Pasqua de 1935, una revista del general Weyler als Sometents del Bages al parc de la Seu el 1912, unes danses insòlites, joves i infants mirant fixament l’objectiu de la càmera de filmar, quan filmar aleshores constituïa tota una novetat, imatges sorprenents de carrers irreconeixibles, fàbriques i esglésies desaparegudes, paisatges que han canviat radicalment i fets històrics que ens faran gaudir d’uns moments especials.

Els curtmetratges procedeixen del fons Padró Vall, Joan Padró Majem, Fernando Pujol Oliva i la Creu Roja de Manresa.

Organitza:Associació Memòria i Història de Manresa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa

La Plana de l'Om acollirà la projecció d'una dotzena de curtmetratges de la ciutat de Manresa de gran interès. Alguns són completament inèdits, d’altres, molt poc coneguts. Alguns tenen més de 100 anys.
Es van estrenar aquesta Festa Major passada amb una molt bona acollida i ara se'n faran dos passis més.

Una nova oportunitat per veure una Manresa que potser no heu vist mai i descobrir, a través d’unes imatges extraordinàries, com era la ciutat fa dècades.

Hi podrem veure, entre altres coses, uns curtmetratges de la Creu Roja de Manresa, la visita del general Franco el 1966, un Passeig de Pere III ple de gent passejant-hi durant la Pasqua de 1935, una revista del general Weyler als Sometents del Bages al parc de la Seu el 1912, unes danses insòlites, joves i infants mirant fixament l’objectiu de la càmera de filmar, quan filmar aleshores constituïa tota una novetat, imatges sorprenents de carrers irreconeixibles, fàbriques i esglésies desaparegudes, paisatges que han canviat radicalment i fets històrics que ens faran gaudir d’uns moments especials.

Els curtmetratges procedeixen del fons Padró Vall, Joan Padró Majem, Fernando Pujol Oliva i la Creu Roja de Manresa.

Organitza:Associació Memòria i Història de Manresa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa

La Plana de l'Om acollirà la projecció d'una dotzena de curtmetratges de la ciutat de Manresa de gran interès. Alguns són completament inèdits, d’altres, molt poc coneguts. Alguns tenen més de 100 anys.
Es van estrenar aquesta Festa Major passada amb una molt bona acollida i ara se'n faran dos passis més.

Una nova oportunitat per veure una Manresa que potser no heu vist mai i descobrir, a través d’unes imatges extraordinàries, com era la ciutat fa dècades.

Hi podrem veure, entre altres coses, uns curtmetratges de la Creu Roja de Manresa, la visita del general Franco el 1966, un Passeig de Pere III ple de gent passejant-hi durant la Pasqua de 1935, una revista del general Weyler als Sometents del Bages al parc de la Seu el 1912, unes danses insòlites, joves i infants mirant fixament l’objectiu de la càmera de filmar, quan filmar aleshores constituïa tota una novetat, imatges sorprenents de carrers irreconeixibles, fàbriques i esglésies desaparegudes, paisatges que han canviat radicalment i fets històrics que ens faran gaudir d’uns moments especials.

Els curtmetratges procedeixen del fons Padró Vall, Joan Padró Majem, Fernando Pujol Oliva i la Creu Roja de Manresa.

Organitza:Associació Memòria i Història de Manresa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa

El 7 de febrer de 1972, una joveníssima Montserrat Roig va visitar Josep Pla a casa seva per entrevistar-lo. Les converses que van tenir aquell dia Pla i Roig a Llofriu, a la platja de Pals i a Palamós van ser la base de l’article ‘Josep Pla en su madriguera’, que es va publicar a la revista Destino el 4 de març de 1972.

L’OBRA ENS ACOSTA A DUES FIGURES CLAUS DE LA LITERATURA I EL PERIODISME CATALANS

L’espectacle recrea amb humor aquesta trobada, i permet gaudir de la genialitat d’aquests dos caràcters únics. Roig, periodista, escriptora i pionera del feminisme català, i Pla, possiblement l’autor català més llegit i popular de totes les èpoques, encarnen dues versions oposades i difícilment conciliables d’entendre el món: ella era jove, feminista, progressista, i ell misògin, conservador i vell.

‘Pla per Roig’ ens acosta amb lleugeresa, rigor i sentit de l’humor a aquestes figures cabdals de la literatura catalana del segle XX.

Amb una veu que destaca per la seva versatilitat i qualitat interpretativa, Magalí Sare presenta ‘Descasada Vol.1’, el seu tercer disc com a compositora. És el resultat de més de tres anys d’investigació i recopilació de cançons de diferents països i èpoques que ofereixen diverses mirades sobre la dona i l’experiència imposada del matrimoni, fusionades amb composicions pròpies.

UN CONCERT OBERTAMENT FEMINISTA A L’ENTORN DE LA DONA I EL MATRIMONI

Magalí Sare crea un univers sonor i poètic que connecta històries antigues i contemporànies de dones que lluiten per prendre les regnes del seu propi destí. I ho fa amb una mirada obertament feminista, amb dotze idiomes diferents, una banda de quatre músics i l’acompanyament del Cor de cambra ArsinNova

Un treball en què el folklore iberoamericà es fusiona amb la música clàssica europea, i el cant coral català amb el jazz. Tot mesclat amb mestratge pel músic Sebastià Gris.

‘Fuego salvaje’, més que un títol, és una actitud. Des d’una sensibilitat tan arriscada com qualsevol esport extrem, Wilbur –actor madrileny conegut pels seus vídeos virals a les xarxes i que tant ens va sorprendre el 2024 al teatre Conservatori– presenta ara una història real i colpidora que ens farà mirar al mirall i acceptar que no som ni tan guapos, ni tan prims, ni tan grossos, ni tan intel·ligents, ni tan normals…

UN MUNTATGE QUE VESSA D’HUMOR, PER APRENDRE A ESTIMAR-NOS TAL COM SOM

L’obra és un viatge iniciàtic sobre la reconquesta de l’ésser i del propi cos, una lluita de titans entre el personatge, Wilbur, i la persona, Víctor Ortiz de la Torre; un pallasso d’espatlles caigudes que accepta ser qui és i un gimnasta d’alta competició, guapo i exmilionari, que encara presumeix haver estat campió d’Espanya durant la dècada dels 90.

Un xou que trenca amb totes les expectatives possibles!

Espectacle en castellà

La incertesa envaeix la humanitat. Mentre alts càrrecs assessors del govern s’autoimposen un ultimàtum per donar-hi resposta, uns pares s’enfronten a la desaparició de la seva filla i a la pèrdua del llenguatge de l’àvia. I tot, amb la convicció que allò que deixa d’anomenar-se deixa d’existir, però amb el dubte de si allò que un esmenta, s’acaba esdevenint.

UNA TRAGICOMÈDIA APOCALÍPTICA DE JORDI ORIOL, AMB UN REPARTIMENT ESTEL·LAR

L’últim àtom enfronta dues visions de veure el món, fent jugar la ciència i el llenguatge. I, de rebot, explora la necessitat que té l’ésser humà de crear-se ficcions per fugir de la realitat.

En aquest concert, tornarem a gaudir de la genialitat de qui va ser el màxim exponent de la música barroca, J. S. Bach, amb les seves ‘Suites número 3 i 4’, interpretades pel violoncel·lista barceloní Pau Codina, amb una destacada carrera tant com a solista com en l’àmbit de la música de cambra.

EL JOVE VIOLONCEL·LISTA BARCELONÍ INTERPRETARÀ LES SUITES 3 I 4 DE BACH

Pau Codina és membre de l’Esbjerg Ensemble i del Trio Fortuny, i al llarg dels anys ha actuat arreu d’Europa amb formacions prestigioses com l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest, l’Orchestre de Chambre de Wallonie, l’OBC, la Franz Schubert Filharmonia o l’Orquestra Nacional de Bèlgica.

A banda de les dues suites, i per completar el concert, Pau Codina interpretarà també la peça ‘Tombeau’ del compositor reusenc Joan Magrané.

La incertesa envaeix la humanitat. Mentre alts càrrecs assessors del govern s’autoimposen un ultimàtum per donar-hi resposta, uns pares s’enfronten a la desaparició de la seva filla i a la pèrdua del llenguatge de l’àvia. I tot, amb la convicció que allò que deixa d’anomenar-se deixa d’existir, però amb el dubte de si allò que un esmenta, s’acaba esdevenint.

UNA TRAGICOMÈDIA APOCALÍPTICA DE JORDI ORIOL, AMB UN REPARTIMENT ESTEL·LAR

L’últim àtom enfronta dues visions de veure el món, fent jugar la ciència i el llenguatge. I, de rebot, explora la necessitat que té l’ésser humà de crear-se ficcions per fugir de la realitat.

El concert es divideix en tres parts, la primera sobre la “Joia del cant” amb interpretació del 'Magnificat'  de John Rutter. La segona part una antologia de “Cançó d’amor i de guerra” i la tercera part, un cant a la fraternitat amb interpretació d’una selecció del quart moviment de la 'Novena Simfonia de Beethoven'.

Organitza: Associació de Gent gran Viure i Conviure 

Taula rodona sobre el canvi climàtic i la contaminació de l'are en centres escolars, moderada per Mireia Gascon i amb la presència de Júlia Moya, Rosa Bosch i Pol Huguet. 

Organitza: Associació Meandre

La Sala Gran acollirà, un any més, l'entrega dels Premis Regió7.

Organitza: Regió7

Actuació del grup de teatre i playback SOM ACTIUS del barri de la Sagrada Família de Manresa en motiu del Dia Internacional de les Persones Grans.

Després de l’èxit de Carmina Burana –que vam veure l’abril del 2025 al Kursaal-, la Factoria de Dansa, la companyia de dansa de LaFACT, torna a la sala gran per presentar-nos ‘Dancing Beethoven’. Una proposta coreogràfica singular que reinterpreta dues de les simfonies més icòniques de Beethoven mitjançant dues mirades coreogràfiques complementàries.

UNA PROPOSTA COREOGRÀFICA AMB DUES DE LES SIMFONIES MÉS ICÒNIQUES DE BEETHOVEN

La Cinquena Simfonia, coreografiada per Kevin O’Day, desplega un recorregut físic i emocional a través dels seus quatre moviments. I el coreoògraf Jamal Callender reimagina la Setena Simfonia com un viatge coreogràfic a través dels quatre elements -terra, aigua, vent i foc- vistos des de la mirada del cor. Cada moviment es transforma en un paisatge emocional.

Conferència i col·loqui sobre els reptes de la immigració a càrrec de Xavier Vidal Elias, director de l’escola de cultura i idiomes de Sant’Egidio de Barcelona. 

Organitza: SANT’EGIDIO

Aina Tur i Glòria Balañà i Altimira proposen una dramatúrgia a partir del llibre ‘Dones valentes’ de la periodista Txell Feixas Torras, Premi Nacional de Periodisme 2023. A l’obra, com al llibre, històries punyents de resistència, de rebel·lia, d’empatia. De coratge o de pura supervivència. De lluita i dignitat.

L’OBRA ÉS UN HOMENATGE A LES DONES QUE LLUITEN PER CANVIAR LA HISTÒRIA

Joumana, Samar, Gulan, Hiyam, Khadija, Benchymer, Majd, Maya i Nancy. El Líban, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria o l’Afganistan. Diverses dones provinents de diferents països del Pròxim Orient i l’Àsia. Cadascuna té una història per explicar. Històries del món d’avui.

 Un homenatge a les dones que no s’han sotmès i que estan canviant la història de l’Orient Mitjà.

L’alumnat de Manresa Teatre Musical (MTM) presenta ‘Oz, la història no explicada’, un musical basat en el llibre de Gregory Maguire que reinventa el món d’Oz i ens situa anys abans de la valenta Dorothy i els seus acompanyants pel camí de llambordes grogues. Coneixerem la història a través de la mirada de la Bruixa Dolenta de l’Oest i de la Bruixa Bona. Mentre que una es rebel·la ferotgement contra el Gran Mag fins a ser exiliada; l’altra escull la diplomàcia per canviar els fets des de dins. Malgrat les etiquetes de ‘dolenta’ i ‘bona’ com les hem conegut sempre, la seva unió les empodera per trobar el seu lloc al món.

ARRIBA AL CONSERVATORI L’ÚLTIMA PRODUCCIÓ DE L’ALUMNAT DE L’ESCOLA DE TEATRE MUSICAL MTM

Un relat sobre el coratge de ser un mateix i ser fidels als valors propis. La transformació mútua mostra com la veritable màgia rau en la llibertat d’acceptar qui som i en la força de l’amistat com a motor de canvi. 

La Penedès Film Orchestra debutarà al Kursaal amb l’estrena del projecte ‘Una aventura de pel·lícula’, un concert per a tota la família amb bandes sonores i projeccions audiovisuals de les grans factories d’animació Disney, Pixar i Dreamworks.

A l’espectacle viurem la grandesa musical de pel·lícules tan conegudes com ‘Aladdin’, ‘El Rei Lleó’, ‘Pirates del Carib’, ‘Shrek’, ‘Toy Story’, ‘Com ensinistrar a un drac’...

UN CONCERT DE PEL·LÍCULA PER ALS AMANTS DE LES BANDES SONORES!

La Penedès Film Orchestra es va formar recentment, el 2023, sota la direcció de Pere Gual. Integrada per quaranta-set músics, és una formació musical especialitzada en bandes sonores de pel·lícules que acompanya el seus concerts de projeccions audiovisuals amb escenes dels films.

L’alumnat de Manresa Teatre Musical (MTM) presenta ‘Oz, la història no explicada’, un musical basat en el llibre de Gregory Maguire que reinventa el món d’Oz i ens situa anys abans de la valenta Dorothy i els seus acompanyants pel camí de llambordes grogues. Coneixerem la història a través de la mirada de la Bruixa Dolenta de l’Oest i de la Bruixa Bona. Mentre que una es rebel·la ferotgement contra el Gran Mag fins a ser exiliada; l’altra escull la diplomàcia per canviar els fets des de dins. Malgrat les etiquetes de ‘dolenta’ i ‘bona’ com les hem conegut sempre, la seva unió les empodera per trobar el seu lloc al món.

ARRIBA AL CONSERVATORI L’ÚLTIMA PRODUCCIÓ DE L’ALUMNAT DE L’ESCOLA DE TEATRE MUSICAL MTM

Un relat sobre el coratge de ser un mateix i ser fidels als valors propis. La transformació mútua mostra com la veritable màgia rau en la llibertat d’acceptar qui som i en la força de l’amistat com a motor de canvi.