SantI Fondevila, crític teatral, es converteix en dramaturg per proposar un exercici metateatral: ‘La gran farsa’ (Els jutges no porten botons vermells a la toga). Els protagonistes de l’espectacle interpreten un xou de caràcter amateur: una obra de teatre que retrata el comportament i el tarannà ideològic i humà d’un rei, una reina i de la seva cort (secretari de defensa, jutges…) que volen jutjar els legítims desitjos de tot un poble.

‘La gran farsa’ és un espectacle sobre un judici que té la sentència escrita des del principi. Una imatge distorsionada fins a l’esperpent d’una justícia sotmesa al poder polític. Una partitura que reflecteix l’obcecació de la radicalitat, l’estupidesa de la repressió, el menyspreu dels drets humans i la inutilitat d’un sistema polític al servei dels dogmes de fe.


UNA FARSA SOBRE EL PODER POLÍTIC I JUDICIAL, AMB QUATRE ACTORS DE LUXE!