Ser tenor és molt dur. Sempre al límit. Sempre més amunt. Sempre més fort. Sempre més llarga, la nota. I en el moment més inesperat, el gall. Gàrgares, farigola i bufandes a 35 graus a l’ombra. Passió exacerbada, melodies inoblidables, lirisme excels que desemboca en la raó de l’existència del tenor: el “pinyol”, que el pot cobrir de glòria o enfonsar-lo en la misèria.

Reunits, per fi, un cop més, els Tres Tenors han trobat un forat a les seves atapeïdes agendes internacionals per acudir a la ineludible cita amb el seu públic.

En aquest concert ens oferiran un recull de les més belles i cone - gudes melodies d’avui i de sempre.