Lectura dramatzada del 1r Premi Galliner a una obra de teatre inèdita que no hagi estat publicada ni representada públicament.
Xavier González-Costa, de Berga, va ser el guanyador de la primera edició amb La col·lecció, una obra de teatre dolçament poètica, alhora que crua i descarnada, que posa en valor la sort de ser qui som i com som cada una i cada un de nosaltres, després de concloure que, avui dia, la veritat és la més gran de les mentides, que l’existència ha perdut la seva essència i que el subjecte és tan objecte, que hem arribat al denigrant extrem de posar fins i tot les misèries quotidianes, les enveges més insanes i els més íntims ideals, com qualsevol altra fotesa, en un aparador.
Xavier Gonzàlez-Costa (Berga, 16 de juliol del 1967) és un escriptor català de poesia, teatre, literatura infantil, contes breus i altres, que, tot i formar-se acadèmicament en ciències econòmiques, ja adult, ha trobat la seva realització en les lletres i l’escena. Enamorat de l’Àfrica, ha estat a més d’una dotzena de països d’aquest continent, a part de molts altres, on ha cooperat a través de l’organització “Viatgers sense Fronteres”, que va presidir des de la seva fundació el 1999 fins la seva dissolució el 2015. Va escriure a la desapareguda revista Nómadas, que, més que un exercici literari, era una extensió d’aquella seva passió per conèixer nous mons i noves persones que no ha amagat mai. Garrofa i garrofaire abans que cap altra cosa, ha estat el guanyador per antonomàsia d’aquest berguedà concurs de poesia satírica. No obstant això, el 2009 es rebel·la contra aquesta etiqueta i, des d’aleshores, publica diversos treballs entre els quals hi trobem els poemaris Lluny de qualsevol lloc (Edicions de l’Albí, 2009), Ventrilòquia (Òmicron, 2010), que inclou Els quatre sonets de l’Apocalipsi i amb el que va ser finalista del IV Premi de Poesia Josep M. Benet i Caparà 2010, Perfum de Patum (Programa de la Patum de Berga 2011) i D’un cap de dia a l’altre (Edicions de l’Albí, 2011), tot i que pel que ha estat més reconegut arreu dels Països Catalans és per les seves obres de teatre, que li han valgut premis com el Vila de Gràcia 2010, per L’Home (un drama); el Guillem d’Efak 2011, per La Caputxeta que escombrava l’escaleta; el Bambolina 2012, per L’Antiquari, o el Xaro Vidal, per Una caca de pessebre. També ha publicat literatura infantil i narrativa, ha estat lletrista de diferents cançons i espectacles musicals. Col·labora regularment amb NacióBerguedà.cat on publica poemes i contes breus des de l’any 2015, en companyia d’il·lustradors com Yorgos Konstantinou i Bet Calderer, en una secció exclusiva titulada “A la vora del foc”, i ha participat a La vida en solfa, de Ràdio Premià de Mar, on a cada programa acompanyava amb els seus versos, contes i reflexions, la travessia pels oceans de la música clàssica que proposava el seu director i conductor Marcel Escarré. Com a efemèrides literàries destacades, va ser convidat com a autor de Dimoni d’Angelet! pel Catalan Institute of America de Nova York i com a autor de Ventrilòquia pel Centre Cultural Blanquerna de Madrid i per l’Ateneu Barcelonès de Barcelona. Dos dels seus poemaris, Lluny de qualsevol lloc i Ventrilòquia, es poden trobar a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Massachusetts, EUA)
