En Martí té vint anys. En fa un que va iniciar la seva transició i que va començar a administrar-se testosterona per modificar el seu cos. La seva vida pren un gir inesperat el dia que va a recollir els resultats d’unes anàlisis endocrines rutinàries i descobreix que està embarassat de tres setmanes. Mentre pren una decisió, l’obra transcorre en forma de monòleg en què el protagonista reflexiona sobre el seu cos, la seva transició i els codis de gènere establerts.

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL COS, LA TRANSICIÓ I ELS CODIS DE GÈNERE ESTABLERTS

L’obra -que ha rebut diversos premis- pretén anar més enllà de la problemàtica de l’embaràs adolescent no desitjat. És la història d’un noi que menstrua, sí. Però també és el viatge d’algú que s’enamora, que dubta, que rep notícies inesperades i que ha de prendre decisions. Algú que es replanteja les coses i se les qüestiona. És també una celebració dels cossos. De tots els cossos. I un gran ‘fuck you’ per a tots aquells que encara insisteixen en negar la diversitat.