Amb lletra de Felice Romani, el llibretista habitual de Bellini, l’acció es desenvolupa a la Gàl·lia durant l’ocupació romana, al voltant de l’any 50 aC. Norma és una sacerdotessa verge que manté una relació secreta amb Pollione, el cap des enemics romans, i hi té dos fills. Quan ell se’n cansa i busca una novícia jove, Adalgisa, Norma esclata però al final, amb Pollione a la seves mans, presoner, ella manifesta davant el seu poble que ha trencat els vots i mereix el càstig: morir a la foguera, juntament amb Pollione, admirat per la noblesa d’ànima i el coratge d’aquesta dona.

UNA PRODUCCIÓ DE LA FUNDACIÓ ÒPERA DE CATALUNYA AMB ELS AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL I L'ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS

'Norma' és considerada un dels cims de l’estil belcantista, estil conreat pel propi Bellini, Donizetti i altres compositors de l’època, que donava preeminència a l’expressivitat de la veu, amb melodies llargues i dramàtiques, com les que podem escoltar en la celebèrrima ària Casta diva, una de les més difícils del repertori de soprano.

'Norma', la vuitena òpera de Bellini, és sens dubte una de les obres més paradigmàtiques del bel canto i la més coneguda d’entre les que va compondre.