Ningú no ens ha ensenyat a parlar de la mort. Ens han dit que el suïcidi és tabú. Però, si no es pot dir, com es pot entendre? I si no es pot entendre, com es pot evitar? Els tarsius són uns primats en perill d’extinció que no poden reproduir-se en captivitat. Quan se senten engabiats, s’autolesionen, maten individus de la seva espècie i, fins i tot, s’immolen.

SALUT MENTAL, JOVES, SUÏCIDI, CULPA... UN ESPECTACLE QUE CONVIDA A LA REFLEXIÓ

Sis persones joves amb realitats molt diferents habiten un món sense sentit, deshumanitzat i absurd. Gairebé no es coneixen entre elles però, com els tarsius, quan es troben al límit, s’uneixen amb els seus congèneres en un crit comú. Una metàfora perfecta per abordar la problemàtica dels joves i adolescents de la generació actual.

Recomanat a partir de 14 anys.
Conté escenes que poden ferir la sensibilitat i llum estroboscòpica.